'Perleta negra'

by Oliva trencada

/
  • Streaming + Download

    Descarregat 'Perleta negra' en qualsevol format que desitges.
    Purchasable with gift card

      €8.99 EUR

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of 'Perleta negra' via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 7 days

      €15 EUR

     

  • lacasacalba.org

1.
Ja no es veu jugar gaire els al•lots pels carrers, ara estan amb sa Play. Dins les seves habitacions, sense compartir rialles ni emocions. Qualcú els podria treure gaire a passejar, a veure la llum del Sol, a conèixer què són els fotons. Però els pares també estan molt enganxats als videojocs. Sa Wii és superguai! Ja no es veuen bicicletes ni balons, a més sa crisi ha obligat que tanquin es Decathlon. La ciutat està una mica trista, falten xavals jugant i fent es pardal. Quin color li donarien els al•lots als carrers, cantant «Be Water, my Friend», jugant infinitud de jocs. Canicas damunt l’asfalt, baldufes volant al vent.
2.
Ai, eriçó, quan em punxaràs ses meves Skeletor? Pensa que hi ha el meu peu i que jo sóc molt despistat. Sempre em quedava dormit a dins s’aigua, somiant amb pops que tocaven instruments. I tu em despertaves quan s’amagava el Sol. Dins la nit em contaves històries de pescadors que sortien al teu mar. Ara, a ciutat, em costa arribar fins a tu. Ja, ja no sé a quina platja trobaré el meu confit. Perleta negra, on has fugit? El teu pentinat era una mica Hellraiser. I tu em despertaves quan s’amagava el Sol. Dins la nit em contaves històries de pescadors que sortien al teu mar.
3.
03 - Xoriguer mayday (free) 03:18
Hi ha un xoriguer que vol volar i no li deixen. Ell vol sortir del niu d’on va néixer. Està cercant un lloc on aterrar dolçament, i només hi troba un aeroport tot ple de gent. Ell es va llançar de dalt des pi i planejava damunt els hangars d’Air Berlin plens d’equipatges. I sa torre de control li va enviar una freqüència que feia… Li demanaven que per favor aterràs a sa pista núm. 2. Darrere es finger li van sortir tres capitans de vol, li van dir al xoriguer: «Si vols volar hauràs de pagar». I l’ocell lis respon: «May, may, may, may… mayday. Però si noltros ja volàvem abans que voltros duguéssiu capell».
4.
Hi ha un nou poli a sa barriada, li han deixat un motoret per a poder vigilar-la. Ara fa voltes amb sa Ducati, color caqui illuminatti amb llumets blaus. Però els veïnats miren estrany en Pedrito perquè no sap cantar cançons tristes. I és que tothom canta a Pierre Garó. En Pedrito passeja un tester per a mesurar els renouets que fa sa people. Però sa gent no vol que aquest barri acabi essent una ciutat dormitori. A sa penya li agrada el soroll que fan els carrers tots plens de gent diversa. I és que tothom canta a Pierre Garó. En Pedrito ve xino-xano de fer sa guàrdia. Està en un barri on la remor és bastant sagrada. Li ha llevat ses piles al tester, així no hi haurà més infraccions, i ara surt al carrer a cantar unes cançons. I és que tothom canta a Pierre Garó
5.
En Charles ja no va en cotxe, s’ha cansat de fer rics als de Repsol. Ha deixat de ser un mascle, ara és un hippie de Verano asul. Ell és ben feliç, tot lo dia cantant una cançó: Jo vaig amb sa bicicleta, pel camí on va tothom, que hi anireu amb compte, amb la meva fragilitat? I ara té nous amics. En Chuck Norris ve amb una BH, en Steven Seagal amb una G.A.C. i n’està alone amb una Orbea. Van de machotes, però s’acollonen d’anar en bici per sa carretera. Pareix una jungla, ―«Está lleno de Charlies»― i només lis queda de munició una cançó: Jo vaig amb sa bicicleta, pel camí on va tothom, que hi anireu amb compte, amb la meva fragilitat?
6.
Ai, tito Onofre, quants de records que amagues. Tu vares ser conductor de s’EMT abans dels busos de sa pastanaga. I encara te’n recordes quan els jovenets xiulaven mentre es feien boquilles amb els bonobusos de deu viatges. Tu mai et vares botar cap aturada, a totes elles frenaves fent un stop sense derrapades. I si havia qualcú que no tenia suelto, tu el deixaves passar sense mirar-lis es monedero. Molta de feina vares fer i conduïes somiant que s’obriguessin aquelles portes i aparegués una princesa que et dugués molt enfora, a una velocitat incendiària, i tu li deies al Keanu Reeves: «Que no arrib, que no arrib, que no arrib, que no arrib a n’es pedal!» Em fa mal SPEED de tant de conduir es número 15, de Palma a S’Arenal tot lo dia. Poseu-me un poquet de cremeta solar on my skin, o sinó un poc de Vicks VapoRub a sa pitera, my friend, jo mai fren, s’autobús ja no em deixa frenar-lo de cap manera.
7.
Un matí en una platja somiada per un nin, amb un cafè amb llet caducat pel Sol, tres ocells que responen als noms de Pep, Pere i Miquel van xiulant una cançó que no entenen els humans. I les mir, no sé cap on van. Horitzons enlluernats per crema solar, mil terrons de sucre que cauen del cel, en Miquel n’esquiva un amb la força d’un aerosol, l’aigua es torna dolça com un rom amb Frenadol. I les mares miren cap amunt, i els ocells volen cap avall. Onades de peixos amb flaire de mel contagien un constipat melòdic a en Pep, tan sols una Biodramina li fa sentir la impossibilitat lírica del seu propi vol. I les mares miren cap amunt, i els ocells volen cap avall. Un xiulet submarí fa en Pere gaudir d’una música on no hi ha un públic definit, resistència d’un tenor ensucrat per la llum d’una estrella solitària d’una urbanització solar. Estan tots tres fotent-se conyacs, caderneres de festa mayor. Estan aterrant enmig de la plaça, es foten a cantar «We Are the World», tots els camells fan els seu dissabte, i jo, bevent un cafè amb llet.
8.
Ai, xoriguer, què t’han fet? Que t’han expropiat es niuet i no t’han donat molt de doblers. S’alpiste no et basta per a arribar a final de mes. Hauràs de cercar-hi una feina en una ETT. A n’es final t’han donat una feineta a s’aeroport, has d’empaitar tots els ocells. I tu que volies sortir a sa TVE2. El Parc de Doñana era com el teu Disney World. Surts a sa pista amb so quimono d’AENA, et diu un capità: «Vamos chaval, a por faena». Tu no ho tens molt clar, lo d’empaitar els col•legues que tenies de veïnats i amb qui te n’anaves de cerveses. Te poses es chándal i te’n vas volant. Te’n vas cap a Menorca, a mean què hi trobaràs. Xoriguer!! ETT!! Wiki, wiki.
9.
Hi havia un cussonet a sa fresqueta, estava davall un garrover i somiava amb les cuixetes d’un Fox Terrier, i volia Friskies Junior de pollastre. En Jimbo s’aixecà de sa sesta, viu unes cussetes de festa i lis digué: «Guau, guau, guau, guauraguau, guau, guau», però elles passaren d’ell mogollón. Una cussa li va dir aquesta excusa: «Te pareixes al ca de Mars Attack, i ja ho veuràs, ja ho veuràs com acabaràs a la disco de Black Cat». A en Jimbo li va pegar sa depre, es va ficar dintre d’un armari i cantà, i cantà tot solitari aquest cant de ca llibertari: «Guau, guau, guauraguau, guauraguau, guau, guau, guauraguau, guauraguau, guau, guau, guau, guau…». Un dia s’obrigué sa comporta, en Jimbo tragué mitja pota, i a la fi conegué el Fox Terrier, i li digué: «Jo a tu, t’estimaré». Tots dos varen fer un pixo, després que l’hagueren olorido i digueren: «Això té bon colorito. Això sí que és pura feromona. Això sí que és pura feromona. Això sí que és pura feromona».
10.
Em despert a les onze faig un cafè connect el Myspace i està tot canviat. Torn cap enrere i mir sa gelera i veig que només em queden dos mil•lilitres d’Agama. Vaig al súper només amb cinc euros i no estic feliç perquè no puc omplir es carrito. ―¿Tiene la Travel? ―No tengo la Travel. Em dono compte que al súper tots són homes comprant poqueta cosa. Són Mercahome, una marca d’homes que van al súper per a poder festejar. Ara això ja pareix una disco de pueblo, sempre sonant cansiones de mucho dinero. Per això ses dones no van al súper, ara van de marxa pels mercats. ―¿Tiene la Travel? ―No tengo la Travel.
11.
Tan sols la nit et fa meravellosa, els ulls et brillen com estels il•luminant l’eternitat. I t’aproximes, amb les teves rimes perfumades de llum. Cantes espires i flames de joguina a un auditori gran i buit. I és que tu véns de molt enfora, d’un espai molt llunyà. Ets el darrer fragment que queda d’un planeta on hi havia Cors Brutals. “Las moléculas del amor fagocitan a las de la guerra.” Al 2012 xocaràs contra el món, no hi haurà Bruce Willis que ens puguin salvar. Quina alegria, canviar de vida, convertir-nos en llum. Però, si us plau, deixa intacte el primer disc de l’Isaac. Vull compartir l’eternitat amb el teu foc circular, que cada espira i flama que soni sigui el teu cant.

about

Temps era temps, my friend. Temps de pirates, temps de corsaris, temps de bucaners. Temps de viure el temps. Un temps de superfície, superficial, alié encara al fons marí. El temps de Perleta negra i no de Martin Heidegger o del buc Odyssey. Perleta negra era un pirata ben especial. Ben espacial. Unes punxes ben esmolades, un cos closca corretjós. Una sort de Conan el Mármaro, fill d’eriçons extraterrestres, caçadors d’adscripcions que en mapes interestel·lars s’inscrivien com a Terra Incognita. La millor arma de Perleta negra, el seu alfange més famós era, si se’ns permet la broma, el seu ésser-peix-espasa, metafòric sabre de salobre: això diu que era i no era un pirata que s’esmunyia com un peix entre les sirenes de la Mediterrània. Un dia, però, la cançó del pirata se li tornà cançó de l’enfadós. Decidí aleshores mutar, tunejar-se, esdevenir Pirate Tunes, pirata musical. Començà a fer arreplega –acopio, re-copilació– d’altres cançons. De totes les èpoques, de tots els pobles, de totes les llengües, de tots els colors. En "Perleta negra" s’estenen contats i cançons. "Perleta negra" és un top manta de LaCasaCalba Edicions.

credits

released April 15, 2011

Contractació: lacasacalba.org • contractacio@lacasacalba.org.
Ref. LCC/04-11.

Contacte
lacasacalba.org
info@lacasacalba.org
www.lacasacalba.org

license

all rights reserved

tags

about

LaCasaCalba Valencia, Spain

contact / help

Contact LaCasaCalba

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like 'Perleta negra', you may also like: