lyrics
Dos minuts d’odi, el rostre de Goldstein,
traïdor, projectat a la gran pantalla,
em mires de reüll i creuem la mirada.
Sabem que alguna cosa falla
i em dius telepàticament:
“Sé el que estàs pensant,
conec tot el teu fàstic,
l’odi, la rancúnia, el disgust
però estigues tranquil perquè
ara esmorzem els dos junts.”
Revolucions en dejú.
Ens vam trobar a les portes de la Babilònia
i vam anar recordant a poc a poc
totes aquelles hores mortes a la Patagònia Occipital
i no ens vam acomiadar, no ens vam oblidar
que som immortals, infinits, transparents, transversals
dissolubles, translúcids, diàfans i reverberats.
Esmorzem els dos junts, i l’esmorzar està nu.
Dins un microones els àtoms s’atrauen
moguts per les lleis de la termodinàmica.
Dues línies paral·leles acaben trobant-se a una cruïlla
simbiòtica, mística, onírica, crepuscular,
retrodubitativa i astral.
Imprevist, el moment congelat en el qual
som conscients que encara estem vius
i esmorzem els dos junts i l’esmorzar eres tu.
credits
license
all rights reserved