1. |
El ball
04:20
|
|||
|
01. El ball
Te’n vares anar pels carrers
buscant no sé què.
Creuares la vorera i els teus ulls
a veure miraven.
Mentrestant, viatjant, el viatge es revelava.
Somiares tantes coses a la dansa de l’encís... El ball
Petita ballarina amb ales als peus,
no ha de decaure eixa màgia que tu tens...
Oh, càlida presència, fràgil innocència, paüra jovenívola,
tot es fon com el gel i balles tant com cal... El ball
Molt de tems, molt de temps,
en arribar aquest moment,
solíem fer projectes, alguns s’han acomplit.
La solitud del dia ja mai no t’abandona i et sents abstreta,
vigilant per si ressonen eixes notes tant com cal... El ball
|
||||
2. |
L'habitació desmuntable
04:34
|
|||
|
02. L’habitació desmuntable
Porta’m a l’habitació desmuntable,
deixa’m mirar per les finestres.
Sembrats de maduixes i la gent
passejant per la vora de la platja.
Ensenya’m l’habitació desmuntable,
la cambra on el temps descansa.
Venim d’un llarg viatge i m’agradaria
trobar-te abans d’anar-te’n.
Parlarem de qualsevol cosa...
Una altra habitació desmuntable,
separem un poc més les cortines
per a veure-ho amb més claredat
i per anar fent ritme.
Parlarem de qualsevol cosa...
|
||||
3. |
Joc de claredats
02:37
|
|||
|
Joc de les claredats, de vegades joc de la intimitat,
amb les butxaques buides ja t’has quedat,
no peses més que una ploma.
Farina antiga, en trencar-se el cul del sac,
ha caigut a l’aigua, tenyint-la tota de blanc.
Mira, mira! Qui ho havia de dir!
Les portes obertes per a qui vulga eixir.
Evidències que et faran confiar
en arribar un acord abans d’acabar el llarg hivern.
Joc de les claredats, silenci i obscuritat,
el te a la tassa calent.
Ara i ací, calma aquest cos veí,
eixa mar no és simulacre: escolta les ones en batre.
Naveguen, naveguen, vaixells de records,
imatges passen i passen i jo somnie desvestit.
Veure i fer, fer i veure, tant s’hi val,
mai no dubteu intentant-ho ni de dia ni de nit.
|
||||
4. |
A la mateixa cistella
05:05
|
|||
|
Blanc de les ones, crestes; blau de la mar, carrer...
Les pinces d’estendre roba dormen al sol,
sol cec, sol cec, sol cec de llum...
Teuladins a la marina, camions per Alacant.
Lladren els gossos, maulen els gats
i molts sorolls blancs...
I un anhel que se m’emporta,
i un nou sentiment de pau,
junts a la mateixa cistella com acabats de posar.
Blanc de les ones, crestes; blau de la mar, carrer...
Una explosió de vida, un poc després lo fosc,
com un film imparable, sense principi ni fi...
El silenci de l’absència
i l’esclat del més ací,
junts a la mateixa cistella com acabats de posar.
|
||||
5. |
Llavadors
03:40
|
|||
|
Cançó dels llavadors, llavadors,
llava, llava, llavador...
Notes desmentides, llavar-les treball d’esclaus.
Quina daga em fereix? Quin desitjat misteri m’ajuda?
Anys darrere d’anys, instal•lant panys en portes de fusta.
Fil de llum, tisores de fum...
Saps molt bé que jo sé que tu saps,
sé molt bé que tu saps que jo sé...
Formiga previnguda: no em pillaran brut,
seré jo qui llava
la pena que m’allunya, l’aigua i la intenció,
seré jo qui llava.
Cançó dels llavadors, llavadors,
llava, llava, llavador...
|
||||
6. |
Caravanes de núvols
03:48
|
|||
|
Caravanes de núvols,
paisatges sense miralls,
els convidats van arribant.
De les mans se m’escapa tot,
huí és un dia de festa,
passa la nit de cap d’any...
Músiques màgiques,
moviments del pas del temps.
Em porten als ulls eixos rostres contents
que he vist en un somni daurat,
siluetes al vent.
Calors de colors al voltant del foc,
ritmes i sons de les celebracions,
passa la nit de cap d’any...
Músiques màgiques,
moviments del pas del temps.
|
||||
7. |
Carnestoltes
04:05
|
|||
|
És la nit de Carnestoltes,
va la gent passant,
cara de xiquet, cara d’home,
ulls de bo, ulls de malalt van observant.
Sonen les veus dins l’aire,
i molts perfums diferents
es barregen amb les paraules,
paraules de la gent, de molta gent.
Passadís de l’entrada, corredor a l’eixida;
deliri, punt de partida, aquesta nit.
És la nit de Carnestoltes, és la nit...
Un dimoni i un monstre,
presumpte travesti,
un legionari paranoic
i una dona prenyada i contenta.
I tot allò que s’escapa,
perquè no ho creus important:
un gest, una mirada,
un soroll, un desig, qualsevol toc.
Sona amb força la música i talla com una destral,
no pots parar-te, no deus parar-te fins el final.
És la nit de Carnestoltes, és la nit...
|
||||
8. |
Estimada companyia
02:37
|
|||
|
Estimada companyia, vaig cantant una cançó
que una nit vàrem dependre i ara recorde jo.
És cançó de flor tan blanca com la calç de la paret,
és com un perfum en festa que es cola per la finestra.
Estimada companyia, anem tocant una cançó,
amb desitjos d’una aurora que ens ha de portar color,
i un calor que vaja fonent tot el gel, tota gelor,
i un amor que vaja fonent tot el gel, tota gelor...
|
||||
If you like 'Provisions', you may also like:
The Woman You Want
by Eliza Shaddad
Haddad returns with cinematic soundscapes that include introspective folk, post-grunge, and indie-pop influences.
go to album
A dark folk debut from Montreal’s Brigitte Naggar.
go to album
Breezy acoustic pop from Dunedin, “Caprice” floats feathery vocals over sunny guitars and keys.
go to album
"Dream Within a Dream" b/w "Red Lava"
by tristen
Nashville’s tristen offers two sizzling slices of country-infused rock & roll, full of spirit and fire.
go to album
The new EP from denitia specializes in big, hooky pop songs that put her smoky voice front and center.
go to album
Hushed, low-lit, folk-based music from Wales that recalls Mojave 3 at their most beautiful.
go to album
Six Million Miles From Nowhere
by Spaceman
As Spaceman, Stephen Munson of UK cult band Living In Texas makes lo-fi pop that shuffles and stomps.
go to album
