1. |
||||
|
Ja no es veu jugar gaire els al•lots
pels carrers,
ara estan amb sa Play.
Dins les seves habitacions,
sense compartir
rialles ni emocions.
Qualcú els podria treure gaire a passejar,
a veure la llum del Sol,
a conèixer què són els fotons.
Però els pares també estan molt enganxats
als videojocs.
Sa Wii és superguai!
Ja no es veuen bicicletes ni balons,
a més sa crisi ha obligat
que tanquin es Decathlon.
La ciutat està una mica trista,
falten xavals
jugant i fent es pardal.
Quin color li donarien els al•lots
als carrers,
cantant «Be Water, my Friend»,
jugant infinitud de jocs.
Canicas damunt l’asfalt,
baldufes volant al vent.
|
||||
2. |
02 - Cançó de s’eriçó
03:04
|
|||
|
Ai, eriçó, quan em punxaràs ses meves Skeletor?
Pensa que hi ha el meu peu i que jo sóc molt despistat.
Sempre em quedava dormit a dins s’aigua,
somiant amb pops
que tocaven instruments.
I tu em despertaves
quan s’amagava el Sol.
Dins la nit em contaves
històries de pescadors
que sortien al teu mar.
Ara, a ciutat, em costa arribar fins a tu.
Ja, ja no sé a quina platja trobaré el meu confit.
Perleta negra, on has fugit?
El teu pentinat
era una mica Hellraiser.
I tu em despertaves
quan s’amagava el Sol.
Dins la nit em contaves
històries de pescadors
que sortien al teu mar.
|
||||
3. |
||||
|
Hi ha un xoriguer que vol volar
i no li deixen.
Ell vol sortir del niu
d’on va néixer.
Està cercant un lloc
on aterrar dolçament,
i només hi troba
un aeroport tot ple de gent.
Ell es va llançar de dalt des pi
i planejava
damunt els hangars d’Air Berlin
plens d’equipatges.
I sa torre de control li va enviar
una freqüència que feia…
Li demanaven que per favor
aterràs a sa pista núm. 2.
Darrere es finger li van sortir
tres capitans de vol,
li van dir al xoriguer:
«Si vols volar hauràs de pagar».
I l’ocell lis respon:
«May, may, may, may… mayday.
Però si noltros ja volàvem
abans que voltros duguéssiu capell».
|
||||
4. |
||||
|
Hi ha un nou poli a sa barriada,
li han deixat un motoret per a poder vigilar-la.
Ara fa voltes amb sa Ducati, color caqui
illuminatti amb llumets blaus.
Però els veïnats miren estrany en Pedrito perquè no sap cantar
cançons tristes.
I és que tothom canta a Pierre Garó.
En Pedrito passeja un tester
per a mesurar els renouets que fa sa people.
Però sa gent no vol que aquest barri
acabi essent una ciutat dormitori.
A sa penya li agrada el soroll que fan els carrers
tots plens de gent diversa.
I és que tothom canta a Pierre Garó.
En Pedrito ve xino-xano de fer sa guàrdia.
Està en un barri on la remor és bastant sagrada.
Li ha llevat ses piles al tester, així no hi haurà més infraccions,
i ara surt al carrer a cantar unes cançons.
I és que tothom canta a Pierre Garó
|
||||
5. |
05 - Bitxicletes Bronson
02:55
|
|||
|
En Charles ja no va en cotxe,
s’ha cansat de fer rics als de Repsol.
Ha deixat de ser un mascle,
ara és un hippie de Verano asul.
Ell és ben feliç, tot lo dia cantant
una cançó:
Jo vaig amb sa bicicleta,
pel camí on va tothom,
que hi anireu amb compte,
amb la meva fragilitat?
I ara té nous amics.
En Chuck Norris ve amb una BH,
en Steven Seagal amb una G.A.C.
i n’està alone amb una Orbea.
Van de machotes,
però s’acollonen
d’anar en bici
per sa carretera.
Pareix una jungla,
―«Está lleno de Charlies»―
i només lis queda de munició
una cançó:
Jo vaig amb sa bicicleta,
pel camí on va tothom,
que hi anireu amb compte,
amb la meva fragilitat?
|
||||
6. |
06 - Em fa mal SPEED
03:23
|
|||
|
Ai, tito Onofre, quants de records que amagues.
Tu vares ser conductor de s’EMT
abans dels busos de sa pastanaga.
I encara te’n recordes
quan els jovenets xiulaven
mentre es feien boquilles
amb els bonobusos de deu viatges.
Tu mai et vares botar cap aturada,
a totes elles frenaves
fent un stop sense derrapades.
I si havia qualcú
que no tenia suelto,
tu el deixaves passar
sense mirar-lis es monedero.
Molta de feina vares fer
i conduïes somiant
que s’obriguessin aquelles portes
i aparegués una princesa
que et dugués molt enfora,
a una velocitat incendiària,
i tu li deies al Keanu Reeves:
«Que no arrib, que no arrib,
que no arrib, que no arrib a n’es pedal!»
Em fa mal SPEED
de tant de conduir
es número 15,
de Palma a S’Arenal tot lo dia.
Poseu-me un poquet de cremeta solar on my skin,
o sinó un poc de Vicks VapoRub
a sa pitera, my friend, jo mai fren,
s’autobús ja no em deixa frenar-lo de cap manera.
|
||||
7. |
07 - Café Olé
04:19
|
|||
|
Un matí en una platja somiada per un nin,
amb un cafè amb llet caducat pel Sol,
tres ocells que responen als noms de Pep, Pere i Miquel
van xiulant una cançó que no entenen els humans.
I les mir, no sé cap on van.
Horitzons enlluernats per crema solar,
mil terrons de sucre que cauen del cel,
en Miquel n’esquiva un amb la força d’un aerosol,
l’aigua es torna dolça com un rom amb Frenadol.
I les mares miren cap amunt,
i els ocells volen cap avall.
Onades de peixos amb flaire de mel
contagien un constipat melòdic a en Pep,
tan sols una Biodramina li fa sentir
la impossibilitat lírica del seu propi vol.
I les mares miren cap amunt,
i els ocells volen cap avall.
Un xiulet submarí fa en Pere gaudir
d’una música on no hi ha un públic definit,
resistència d’un tenor ensucrat per la llum
d’una estrella solitària d’una urbanització solar.
Estan tots tres fotent-se conyacs,
caderneres de festa mayor.
Estan aterrant enmig de la plaça,
es foten a cantar «We Are the World»,
tots els camells fan els seu dissabte,
i jo, bevent un cafè amb llet.
|
||||
8. |
08 - Xoriguer ETT
02:49
|
|||
|
Ai, xoriguer, què t’han fet?
Que t’han expropiat es niuet
i no t’han donat molt de doblers.
S’alpiste no et basta per a arribar a final de mes.
Hauràs de cercar-hi una feina en una ETT.
A n’es final t’han donat
una feineta a s’aeroport,
has d’empaitar tots els ocells.
I tu que volies sortir a sa TVE2.
El Parc de Doñana era com el teu Disney World.
Surts a sa pista amb so quimono d’AENA,
et diu un capità: «Vamos chaval, a por faena».
Tu no ho tens molt clar, lo d’empaitar els col•legues
que tenies de veïnats i amb qui te n’anaves de cerveses.
Te poses es chándal i te’n vas volant.
Te’n vas cap a Menorca, a mean què hi trobaràs.
Xoriguer!!
ETT!!
Wiki, wiki.
|
||||
9. |
09 - Jimbo de la notxe
03:23
|
|||
|
Hi havia un cussonet a sa fresqueta,
estava davall un garrover
i somiava amb les cuixetes d’un Fox Terrier,
i volia Friskies Junior de pollastre.
En Jimbo s’aixecà de sa sesta,
viu unes cussetes de festa
i lis digué: «Guau, guau, guau, guauraguau, guau, guau»,
però elles passaren d’ell mogollón.
Una cussa li va dir aquesta excusa:
«Te pareixes al ca de Mars Attack,
i ja ho veuràs, ja ho veuràs com acabaràs
a la disco de Black Cat».
A en Jimbo li va pegar sa depre,
es va ficar dintre d’un armari
i cantà, i cantà tot solitari
aquest cant de ca llibertari:
«Guau, guau, guauraguau, guauraguau,
guau, guau, guauraguau, guauraguau,
guau, guau, guau, guau…».
Un dia s’obrigué sa comporta,
en Jimbo tragué mitja pota,
i a la fi conegué el Fox Terrier,
i li digué: «Jo a tu, t’estimaré».
Tots dos varen fer un pixo,
després que l’hagueren olorido
i digueren: «Això té bon colorito.
Això sí que és pura feromona.
Això sí que és pura feromona.
Això sí que és pura feromona».
|
||||
10. |
10 - Mercahome
02:17
|
|||
|
Em despert a les onze
faig un cafè
connect el Myspace
i està tot canviat.
Torn cap enrere
i mir sa gelera
i veig que només em queden
dos mil•lilitres d’Agama.
Vaig al súper només amb cinc euros
i no estic feliç perquè no puc omplir es carrito.
―¿Tiene la Travel?
―No tengo la Travel.
Em dono compte
que al súper
tots són homes
comprant poqueta cosa.
Són Mercahome,
una marca d’homes
que van al súper
per a poder festejar.
Ara això ja pareix una disco de pueblo,
sempre sonant cansiones de mucho dinero.
Per això ses dones no van al súper,
ara van de marxa pels mercats.
―¿Tiene la Travel?
―No tengo la Travel.
|
||||
11. |
11 - Mrs. Meteorita
03:02
|
|||
|
Tan sols la nit et fa meravellosa,
els ulls et brillen com estels il•luminant l’eternitat.
I t’aproximes, amb les teves rimes
perfumades de llum.
Cantes espires i flames de joguina
a un auditori gran i buit.
I és que tu véns de molt enfora, d’un espai molt llunyà.
Ets el darrer fragment que queda d’un planeta on hi havia
Cors Brutals.
“Las moléculas del amor fagocitan a las de la guerra.”
Al 2012 xocaràs contra el món,
no hi haurà Bruce Willis que ens puguin salvar.
Quina alegria, canviar de vida,
convertir-nos en llum.
Però, si us plau, deixa intacte
el primer disc de l’Isaac.
Vull compartir l’eternitat amb el teu foc circular,
que cada espira i flama que soni
sigui el teu cant.
|
||||
If you like 'Perleta negra', you may also like:
The Woman You Want
by Eliza Shaddad
Haddad returns with cinematic soundscapes that include introspective folk, post-grunge, and indie-pop influences.
go to album
Grizzly Bear’s classic debut gets a 15th anniversary vinyl reissue, with a digital companion featuring a bevy of remixes.
go to album
Norman Blake of Teenage Fanclub produced this lush and hooky collection of pop songs.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jun 13, 2017
go to album
Emotions and Math
by Margaret Glaspy
featured on Bandcamp Radio Jun 6, 2017
go to album
Brooding, haunting and drop dead gorgeous songs from Melbourne, Australia. WTF is in the water over there?
go to album
A dark folk debut from Montreal’s Brigitte Naggar.
go to album
