1. |
La buidor
04:08
|
|||
|
així se'n va
un altre estiu més
ha plogut
l'aire d'ara és net
l'olor de la terra
s'hi sent
torres de núvols
en l'horitzó
el gall canta
la seua cançó
ja ha arribat el missatger
es podrien fer cinquanta cançons
i no ben bé explicar la llum de la tardor
podries parlar fins a caure mort
i no omplir mai un pam de buidor
la buidor
s'escolten sons
eteris distants
sons de la natura
veus d'éssers humans
mares i xicalla
cridant
nosaltres junts
ho superarem
els clots d'incertesa
les trampes del temps
perquè som més forts
que no semblem
es podrien fer cinquanta cançons
i no ben bé explicar la llum de la tardor
podries parlar fins a caure mort
i no omplir mai un pam de buidor
la buidor
|
||||
2. |
||||
|
carolina és a dins d'un pou
la foscor i les ombres li cauen a sobre
com un vel tou
ella mira cap a la llum
que només alguns dies arriba
i li permet de veure el fum
dins d'ella crema una foguera
amb la flama minvant
la seua ànima es queda freda
cada nou instant
nosaltres la mirem
sentint que no hi podem fer res
ens mosseguem les ungles
desitjant poder fer més
carolina és a dins d'un pou
és la meua cosina d'estius
sense horaris ni obligacions
quan tots dos érem arbres nous
amb passions que esclataven
com flors en les rames dels tendres cors
ara la mire des de lluny
mentre allargue les mans
però les puntes dels meus dits
són barques naufragant
voldries fer un crit
per despertar-la del malson
però ella només sent veus
que ja no són part d'aquest món
si veus algú que estimes
intentant el salt mortal
ballant sobre la corda fluixa
sense casc ni pal
entén que cap camí es queda per trepitjar
que som poc més que fulles
que el vent fa arrossegar
|
||||
3. |
jt
03:43
|
|||
|
humilitat
hi ha qui la sent
més enllà del geni i el talent
ningú com james m'ho va deixar tan clar
estima clara i transparent
és el millor que pot donar la gent
ningú com james m'ho va deixar tan clar
altres idees s'encarreguen
de desfer i dividir el món
la música uneix gent de tota condició
humanitat
amb tot el pes
assumint allò que només u és
ningú com james m'ho va deixar tan clar
cantem cap a la redempció
encara que no hi hagi salvació
ningú com james m'ho va deixar tan clar
altres idees que volien governar el món
han fracassat
la bona música és la font de la fraternitat
altres idees que volien governar el món
han fracassat
la bona música és la font de la fraternitat
d'ella bevem tots els que som
sensibles a la joia i el dolor
ningú com james m'ho va deixar tan clar
foc i pluja esdevindran
i una cançó encara omplirà l'instant
ningú com james m'ho va deixar tan clar
ningú!
|
||||
4. |
La palla i el gra
04:04
|
|||
|
«oh what a night!» ella digué de sobte
flotàvem entre l'aigua i els estels
com astronautes
«this kind of thing
makes life worth living
when you're ready to be sharing
then you're bound to be receiving»
potser l'esperit de martin luther king
s'ha apoderat de tot
potser som una fase superior
del cicle de reencarnació
el llibre de meravelles
diu que és un deure viure rodejat de coses belles
en això ella hi creu
i per això s'esforça
a sols conviure amb tot allò que en realitat importa
resulta que després de tot
només som energia permanent
però és segur que contemplar tanta bellesa
afecta el pensament
i què hi faré així m'he criat
jo visc sempre amb un peu en el passat
tinc els records en la palma de la mà
i la voluntat d'aprendre
a separar la palla del gra
resulta que després de tot
només som energia permanent
però és segur que contemplar tanta bellesa
afecta el pensament
i què hi faré així m'he criat
jo visc sempre amb un peu en el passat
tinc els records en la palma de la mà
i la voluntat d'aprendre
a separar la palla del gra
la palla del gra
|
||||
5. |
Llavor voladora
05:24
|
|||
|
les ones t'arrossegaren
sobre un mar blau i gentil
a una platja que aleshores
era un verger tranquil
amb vent de llevant volares
cap a terres més endins
fins que un dia t'aturares
entre tarongers i pins
les arrels són com les mares
busquen terra per instint
les teues allà s'hi clavaren
un impuls ben imprevist
avui que t'has tornat ja flor
saps que vas ser llavor
d'un arbre lluny d'aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací
tu vas viure la infantesa
talment com tothom la viu
ignorant que allò era la vida
que després només s'hi sobreviu
però com que havies de créixer
ho vas fer sense remei
et va costar reconéixer
el ver color de la teua pell
avui que t'has tornat ja flor
saps que vas ser llavor
d'un arbre lluny d'aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací
avui que saps el teu destí
saps que vas ser llavor
d'un arbre lluny d'aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací
|
||||
6. |
Cim
02:25
|
|||
|
cim
entre boires albirava el cim
pedres i cudols
omplien l'escalada cap al cim
sé que em va temptar
vaig alenar
ja no recorde quan vaig començar
vaig tremolar
vaig arrapar
la dura roca per pujar al cim
que em mirava tot desafiant
el foc de la joventut
m'empentava
segur i arrogant
temps vaig escalar
amb el pit farcit
per la passió a punt de rebentar
quan vaig copsar
amb orgull ferit
que mai no arribes a pujar al cim
tots els homes som esclaus
de les altures i els palaus
perseguint cims marxarem
fins al final dels temps
|
||||
7. |
||||
|
baixant del cim de les boires
cap a la llum del bon matí
rere s'han quedat les fòbies
torne amb un raig a l'esperit
vaig ser soldat en la batalla
vaig ser víctima i botxí
quan tothom soltava tralla
vaig trobar refugi dins de mi
sonava música greu pertot arreu
les bales s'enlairaven en nom de déus
amb ulls de foc i peus de fang
el vent bufava fred com una destral
ningú baixava del pedestal
així és com n'érem d'ignorants
baixant del cim de les boires
no m'importa si fa sol o plou
sobre el caliu de les cendres
tornaré a començar de nou
tornaré a començar de nou
tornaré a començar de nou
|
||||
8. |
Angelet innocent
04:03
|
|||
|
sobre la pell clara del pit
sobre les flors que es despullen al braç de la nit
sobre l'olor del llençol net
sobre les carícies que t'arreceren del fred
dorm angelet innocent
sobre l'espai obert del cel
sobre paisatges sota núvols de cotó en pèl
sobre l'oceà blau i encerat
sobre la brisa que pentina l'herba del prat
dorm angelet innocent
somnis i anhels
es fonen dolços a la teua boca com un caramel
nines de drap
fades i ossets de peluix ja t'admiren el somni daurat
|
||||
9. |
El que sé
02:31
|
|||
|
sé que ens estimem
més enllà dels plats que hem trencat
sé que ens recolzem
fins i tot quan perdem el cap
que hi ha llum a la fi de cada túnel
que la renúncia no entra als nostres plans
que sense dolor mai no hi ha guany
que això sona estrany
que acabem surant
sobre les ones navegant
sé que ens estimem
més enllà del que a voltes pot semblar
sé que ho recordem
per damunt del temps que va passant
que arriba tots els anys la primavera
que fulles noves tornen a brotar
que sense estimar no es pot copsar
ni alimentar
que acabem surant
sobre les ones navegant
|
||||
10. |
||||
|
a les nits escoltàvem entre el foc passes cansades passes de cristall
al matí miràvem la finestra
oh font llunyana de la llibertat
pujava el foc en llargues flames
flames d'amor i d'ansietat
ens cremava la sang i ficàvem a les flames les pobres mans
cantaven els obrers dalt dels andamis semblava un colomer el dia blanc
venien plomes navegant lleugeres
oh font segura de la llibertat
rebotava el pa a les paneres i cantava la claredat
com l'aigua del poal corrien
mans de la solidaritat
el dia era com un vers senzill el vent estava ple de davantals
enllestia la dona l'amanida
oh font senzilla de la llibertat
com una parra prosperaven
els sentiments de dignitat
i la sang rebentava els cànters de popular seguretat
dessota l'or multiplicat del dia
creixen himnes com apostolats
com homes com treballadors colzes
oh font augusta de la llibertat
avançaven les hores
duien el pas lleuger i compassat
alegrement els saludaven
des dels ports i des dels terrats
cantava el dia com un vers senzill
el recorria una aigua popular
flotaven illes de corbelles punys
oh font alegre de la llibertat
desencaixades les finestres
els balcons volien cantar
oh llum clara i sense cadenes
dia del signe rescatat
enamoradament enamorada
la vida que pujava com el pa
il·luminant els llits i l'alegria
oh font tranquil·la de la llibertat
bastien edificis feien mobles
treballaven la fusta de la pau
les aloses covaven entre versos
oh font serena de la llibertat
|
||||
11. |
Possible(ment)
02:34
|
|||
|
quantes vides no ens perdem
imaginades un instant
sospirades el següent
en saber que no seran
la del viatger constant
lleuger com un diumenge clar
la de l'aventurer distant
la de l'incansable amant
tot era possible(ment)
la vida havia d'arribar
hi hauria per cada moment
un paper que interpretar
el de pare exemplar
el de fill encaminat
el d'adversari en el joc
el de treballador honrat
el de ciutadà acceptat
membre de la societat
que acomplint cada paper
veu aquells somnis marxar
|
||||
If you like 'L'estiu', you may also like:
The Woman You Want
by Eliza Shaddad
Haddad returns with cinematic soundscapes that include introspective folk, post-grunge, and indie-pop influences.
go to album
Grizzly Bear’s classic debut gets a 15th anniversary vinyl reissue, with a digital companion featuring a bevy of remixes.
go to album
Norman Blake of Teenage Fanclub produced this lush and hooky collection of pop songs.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jun 13, 2017
go to album
Emotions and Math
by Margaret Glaspy
featured on Bandcamp Radio Jun 6, 2017
go to album
Brooding, haunting and drop dead gorgeous songs from Melbourne, Australia. WTF is in the water over there?
go to album
A dark folk debut from Montreal’s Brigitte Naggar.
go to album
