We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.
/
1.
Gran 03:54
Gran! Eres tan gran que les muntanyes s’agenollen allà on vas. Gran! Eres tan gran que les absències et dignifquen, et fan més gran. Gran! Eres tan gran, dius a la cara sense botijes les veritats. Però com pots ser tan gran, és increible lo bé que fas tot allò que fas. Ma que eres gran. Gran! Eres tan gran, tothom ho sap, ets un exemple de dignitat. Gran! Eres tan gran, la compostura i bones maneres no les perds mai. Però com pots ser tan gran, és increible lo bé que fas tot allò que fas. Ma que eres gran. (Tira-li fort! Fes-ho tot pols! I mostra-mos al més gran de tots!) Gran! Ma que eres gran! quin fll de puta, a mi no t'acostes. Però quin fll de puta més gran!
2.
El bon any 06:28
El meu cervell ja no admet més ordres, està esperant que tu li actives les neurones. La química no fa que la cosa millore, el pobre està que es mor de ganes de vore’t. Les meues mans s’estan quedant podrides, et volen abraçar i que cures les ferides. Se m’estan eixugant els llavis i els somriures, eternament cridant les ganes de viure’t. Sí, però ara és el bon any des de ja. Sí, però ara ha començat el bon any I a poc a poc ha anat la situació aclarint-se, m'has netejat el cor i l'has deixat sense espines. I em bull tan fort la sang i són tan plens els dies perquè portes la llavor que mos salvarà les vides. Sí, però ara és el bon any des de ja. Sí, però ara ha començat el bon any Ara ja ha començat el bon any.
3.
Ja estan ací, venen a engrunsar-me per la nit. M'allunyen la por quan toquen i canten de tot cor. Són tan alts i tan menuts, són tan grans i tan vençuts, tots els ianquis que vull. Passa la nit i desterren el desfci fora de mi. I entre els llençols eixuguen les baralles i l'alcohol. Són tan alts i tan menuts, són tan grans i tan vençuts, tots els ianquis que vull. Tots els ianquis, tots els ianquis, tots els ianquis que vull.
4.
A tremolar! 03:55
Retencions en l’autopista i fas una cara tan trista que la gent no para de mirar. I donades les circumstàncies ja no saps ni com aguantes, ho enviaries tot a fer la mà. Mentrestant tot segueix tan normal i creus que és massa tard pa començar a tremolar. “Ja no saps lo que t’estimes” penses a soles mentres dines en el teu lloc de treball. I cada vesprà que passes pensant en aquell dissabte acatxes un poc més el cap. I tu tan en silenci i tan normal, constantment amagant la por a tremolar. Si et tanques les portes guanyarà la por. No li dones més voltes i obri el cor, obri el cor. A tremolar! Retencions en l’autopista, deixa ja eixe rollo autista. És que no veus que t’estem esperant.
5.
Amoride 01:52
Traume a passejar, dus-me de la mà. Anem a prendre el sol: seré un home nou. Gita'm en el llit, despulla'm baix la nit. Folla'm de tot cor i fes-me un home nou.
6.
El dia ha començat, els forns ja no fan pa, les cambreres van i es giten i tornen a l’anonimat. La química es desfà i l’alcohol ja no fa mal i el sol en les muntanyes em durà fns al sofà. I jo quasi m’oblide de tu. El periòdic ja no va tan carregat com abans i les botigueres preparen les paraês del mercat. Els taxistes que fan que el camí siga tan llarg em recorden que demà he de tornar a treballar. I jo quasi m’oblide de tu. Quasi m’oblide de tu. T’he trobat a faltar pels carrers de la ciutat. La clau en el pany i tu... I jo quasi m’oblide de tu. Quasi m’oblide de tu. Quasi m’oblide, quasi m’oblide, Quasi m’oblide de tu Quasi m'oblide de tu. Quasi m'oblide de tu. I quan em despulles torne a ser lliure: ma que sóc poc sense tu.
7.
La medicina no ens ha salvat del nostre caure cap avall. Sembla mentida com ens ha anat quan ho teniem tot tan clar. Els nostres passos no em fan feliç des que les paraules van canviar de sentit. Tots estos dies sóc un clown ferit i no em costa res mentir. Si abans erem addictes a la sinceritat ara les veus se'ns volen emportar. La nostra vida és una pendent feta de suro, sorolls i fred. L'estiu s'acosta i ja no ens mirem perquè és més fàcil gelar el temps. Si abans erem addictes a la sinceritat ara les veus se'ns volen emportar. Hi ha voltes que crec que la sort segueix dormida i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Hi ha voltes que crec que tinc la sort ben adormida i que ens queda només la realitat reconstruïda.
8.
Tothom vol a tothom. Ningú no vol a ningú. Si no estàs no trobe la son. Em perd si no estic amb tu. Tothom vol a tothom. Ningú no vol a ningú. Si no estàs no trobe la son. Em perd si no estic amb tu.
9.
Oh, Lluna de Mandarina, què m'has fet? Tots estos anys contemplant el cel. Buscant la llum, buscant un senyal I tu sempre em parlaves de com millorar. Tu que sempre em donaves l'esperança d'amar. Oh, ara no estàs. Oh, Lluna de Mandarina què m'has fet? I jo que havia trobat algú amb qui parlar, que em donara forces en este món tan ingrat. Ara el món pega voltes i jo estic ací cantant esperant tot a fosques l'esperança d'amar. Oh, Lluna on estàs? I tu sempre em parlaves de com millorar. I tu sempre em donaves l'esperança d'amar. Ara el món pega voltes i jo estic ací cantant esperant tot a fosques l'esperança d'amar, Oh, Lluna de Mandarina què m'has fet? Lluna de Mandarina què m'has fet?
10.
DQLPEC 01:37
Diuen que la partida està clara.
11.
I esta nit sense avisar has esclatat a plorar i el riu de les llàgrimes ha format un gran corrent que m’ha deixat a vora mar. I ací alguns estan nedant i altres passejen cantant tot és pau i tranquil·litat perquè tots tenen dalt al cap un lletrero incandescent que diu que tu a la gent la salves de tot mal.
12.
Gran 07:38
Gran, és tan gran, el meu amor per tu és tan gran que no cap ni en mil milions de metres quadrats. Sé que ho saps, però el meu amor per tu és tan gran que ha arrivat el moment de brindar al compàs d'este vals amb esta cervessa en la mà per la pell que et sap a canella i a pa. És veritat, el meu amor per tu és tan gran i amb els anys es fa més i més i més gran. És tan gran, em cague en l'òstia consagrà, que no em cap en este pit que tinc tan umflat. De cantar que el meu amor per tu és tan gran que no cap ni en tots els metres cúbics de la mar. Sé que ho saps, però el meu amor per tu és tan gran que ha arrivat el moment de brindar al compàs d'este vals amb esta cervessa en la mà per la pell que et sap a canella i a pa. És veritat, el meu amor per tu és tan gran i amb els anys es fa més i més i més gran. És tan gran, el meu amor per tu és tan gran, és tan gran el meu amor per tu. És tan gran.

about

Un mateix lloc és a la vegada tants petits llocs com persones hi hagi. Si açò no fos una mica cert, València no podria ser el bressol de Miquel Àngel Landete, Senior (sense accent, en anglès), i la colla de barbuts que l’acompanya per a fer soroll sota el nom de El Cor Brutal. Si València només fos la cova de Camps, Barberá, Fabra i Marina d’Or, no existiria una banda de rock and roll que fa que el gènere sembli haver estat inventat per ser cantat en valencià. El seu codi genètic està format a parts iguals per boscos de Wisconsin, bars de Tennessee, el llac de l’Albufera i l’arròs al forn. I és que el cor i les orelles de Landete i companyia han viscut més de mitja vida a l’altra banda de l’Atlàntic, anant-se’n a beure roms amb cola amb Robert Pollard i tocant la guitarra amb Vic Chesnutt al porxo del darrere de sa casa.
La vida d’en Landete ha estat intensa, amb retirs lluny de la ciutat com Bon Iver, però, al final, al cap dels anys i unes quantes ressaques, ha format l’enèsim grup, que ara tenim al davant, batejant-lo El Cor Brutal com una cançó del seu admirat Will Oldham. «El temps no és més que runa entre els meus dits/ I els dies estan cosits pels meus grups favorits», canta Landete a l’inici de L’experiència gratificant (Malatesta Records, 2009), primer disc de Senior i el Cor Brutal, com si hagués volgut resumir en la primera frase de què va tot plegat. La recepta del grup és clara: moltes influències i referents (tots ianquis), molta vida molt viscuda, sinceritat, humor, odi a les dretes i el volum de les guitarres al màxim. Perquè en aquest cony de país calen molts més Cors Brutals que quan cantin denunciïn les misèries dels que manen, celebrin l’amor sense condicions i desitgin viure vides plenes envoltats de discos, llibres, pel·lícules i ampolles de rom. Paraula d'Eduard Gras.

credits

released September 26, 2011

Coedició a càrrec de Malatesta Records i LaCasaCalba Ed., sota producció artística de Raül Fernández "Refree".

Compra física: malatestarecords.bandcamp.com

license

all rights reserved

tags

about

LaCasaCalba Valencia, Spain

contact / help

Contact LaCasaCalba

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like 'Gran', you may also like: