Temps era temps, my friend. Temps de pirates, temps de corsaris, temps de bucaners. Temps de viure el temps. Un temps de superfície, superficial, alié encara al fons marí. El temps de Perleta negra i no de Martin Heidegger o del buc Odyssey. Perleta negra era un pirata ben especial. Ben espacial. Unes punxes ben esmolades, un cos closca corretjós. Una sort de Conan el Mármaro, fill d’eriçons extraterrestres, caçadors d’adscripcions que en mapes interestel·lars s’inscrivien com a Terra Incognita. La millor arma de Perleta negra, el seu alfange més famós era, si se’ns permet la broma, el seu ésser-peix-espasa, metafòric sabre de salobre: això diu que era i no era un pirata que s’esmunyia com un peix entre les sirenes de la Mediterrània. Un dia, però, la cançó del pirata se li tornà cançó de l’enfadós. Decidí aleshores mutar, tunejar-se, esdevenir Pirate Tunes, pirata musical. Començà a fer arreplega –acopio, re-copilació– d’altres cançons. De totes les èpoques, de tots els pobles, de totes les llengües, de tots els colors. En "Perleta negra" s’estenen contats i cançons. "Perleta negra" és un top manta de LaCasaCalba Edicions.