1. |
Les finestres
01:24
|
|||
Mira al cel com trona
fora, a la nit.
Esclaten les finestres
i tornen prompte al llit.
Mira el cel com balla
just damunt la mar.
Segueixen les estrelles
amb els ulls tancats
|
||||
2. |
Rebotava l'aigua
03:57
|
|||
Tira cap avall
ens trobam aquí al bar,
un vinet, dos banderilles
per anar-mos escalfant.
Hi trobaràs un home
amb un bigot estrany
disfressat de turista
gairebé horitzontal.
Et contarà la forma,
la manera d'arribar
a un passatge tan brutal
convenguem tan singular.
Aquesta terra roja
us tornarà la fe,
una follera infinita,
ingràvida moral.
I així, un viatge vertical
I així, sense cap i sense mans.
Rebotava l'aigua
en fer-se esclatar.
Quina pell més blanca,
quins cabells més suaus.
Un quadre salvatge
d'índies en pèl
i rius congelats.
Rebotava l'aigua
en fer-se esclatar.
Rebotava l'aigua,
rebotava al mar.
Quina pell més blanca,
quins cabells més suaus.
|
||||
3. |
M'esborri de totes
02:56
|
|||
M'esborri de totes
les llistes que tenen el meu telèfon
Em doni de baixa
de tots i cadascun dels vostres productes
Em llevi les marques
I així començar amb alegria, com si fos talment un nou dia , com si fos nova vida.
|
||||
4. |
||||
Que t'agafi enmig de l'aire la dolça sensació
amb un no res, es dispara l'emoció.
Unes drogues brasileres, ja veuràs que bones són
plens de sal, plens de suor.
A dos metres de la teua pell, la meua es crema, la llum se'n va, i en trobar-mos així el pròxim cop em tanquis fort amb tu, i el silenci, i estar viu o estar mort ja sigui igual.
I m'agafin mig embalsamat
a un cau des Puig d'en Valls
les ganes de voltar,
les ganes de pensar.
Unes drogues brasileres ja veuràs que bones són,
plens de sal, plens de suor
A dos metres de la teua pell, la meua es crema, la llum se'n va, i en trobar-mos així el pròxim cop em tanquis fort amb tu, i el silenci, i estar viu o estar mort ja sigui igual.
|
||||
5. |
Cau el sol
03:43
|
|||
Cau el sol a ca meua
ben enmig de s'Arenal
ple d'hotels mig en runes
disfrutant en soledat
de la mar.
Un hivern a la terrassa
fent paquets de llum en sal
a uns amics terroristes
a vint metres sobre el mar.
Enviarem un senyal cada 6 minuts
i encendrem els receptors a tota pressió.
Cau el sol a ca meua
cau un sol descomunal
practicant l'escapisme
a vint metres sobre el mar.
I d'un sol cop de sort etern
anar vibrant de tant en tant.
Enviarem un senyal cada 6 minuts
i encendrem els receptors a tota pressió.
|
||||
6. |
Boix, a què cony fas?
02:56
|
|||
Llegint el diari al bar
vaig veure en negre el teu nom:
un home s'havia matat
i no hi vaig poder anar,
en es descampat.
Ja era massa tard.
En Juanito de sa Clova
era el més viu, de llarg,
d'es meu poble i d'es voltants;
es més ràpid i valent
Boix, a què cony fas
amb es puta anar de pressa?
A vegades, a la nit,
et somii al safareig
on anàvem a nedar
i me dius que tot va bé.
|
||||
7. |
És ara que fa fred
03:19
|
|||
És ara que fa fred i la soledat
s'ha acabat.
Ses algues suren a mitja distància.
Es arbres tornen de cap a la mar.
Es peixos diuen que no s'ho esperaven.
Ho volen canviar tot de lloc, no volen deixar un moble on estava.
No me n'oblidaré, de l'aire-
No me n'oblidaré, del sol.
No oblidaré la teua cara.
És com si no hagués passat, com si encara fos aquí amb naltros.
|
Streaming and Download help
If you like 'Les finestres', you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp