We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

'Animalets'

by Ovidi Twins

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €8.99 EUR

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of 'Animalets' via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 7 days
    Purchasable with gift card

      €10 EUR or more 

     

1.
Animalets 04:33
Mira-los pobrets, només són animalets Abocats en este món, no saben per què ni com Mira-los pobrets, mira-los pobrets, mira-los pobrets, mira-los pobrets! Mira-los pobrets, només són animalets Però no te fan peneta quan posen eixa careta? Amb els morros molsudets, mirant-te amb eixos ullets Mira-los pobrets, Mira-los pobrets, Mira-los pobrets, Mira-los pobrets! Amb la careta de pena, panxa, panxa, panxonera Amb la miradeta buida, panxa, panxa, panxolina Amb la boqueta oberta, panxa, panxa, panxonera Amorraets a la sina, panxa, panxa, panxolina El somriure de la fera, panxa, panxa, panxonera Peçonets de les orelles, parà, parà, parpelles!! Mira-los pobrets, només són animalets Quan fan així amb la poteta, volen alguna coseta I si els ho demana el cos, tiraran a pegar mos Mira-los pobrets, mira-los pobrets, mira-los pobrets, mira-los pobrets! Mira-los pobrets, només són animalets Tot i estar panxacontents, no tenen mai suficient. En presentar-se un bon plat, si cal aniran a arraps Mira-los pobrets, mira-los pobrets, mira-los pobrets, mira-los pobrets!
2.
3.
Compra-li a l’agüelo un gosset ambelloner Pa que li pegue l’aire i es passege pel carrer i es passege pel carrer i es passege pel carrer Compra-li a l’agüelo un gosset ambelloner Pa que li pegue l’aire i es passege pel carrer i es passege pel carrer i es passege pel carrer Que tinga quatre potes curtetes Pa que puga seguir-lo caminant Que si el xixo arrea a córrer No m’antropese i me pegue un bac Cadera trencâ posició horitzontal Me prenc les pastilles o acabaré mal
4.
Parotet (free) 03:54
Sóc un parotet... Mparabapa mpa mpa, mparabapa mpa mpa, mparabapa para parotet... Córrec i córrec i córrec i vòlec i vòlec i vòlec: no pare en torreta! No para en torreta! Me’n baixe a la font, me’n puge a la bassa i ronde pels llavaors ronda pels llavaors, ronda pels llavaors... I... tu vindràs darrere de mi i no em trobaràs perquè tinc mil noms Perquè té mil noms. Cavall de serp ― remiqueri ― cevil calabruixa ― volantí de fontana halicòptero ― farrer ― pixaví sinyoret ― toreret ― dotó de bassa guitarró ― tallanassos ― i... parit! Tinc unes ulleres grans i cridaneres, vestits virolats que pa’ t els volgueres i unes dents unes dents unes dents unes dents unes dents unes dents que... íkimilíkiliklíK!
5.
Mmmmeah!!!! 02:35
6.
Caminet blanc, verd a la voreta — i un sol radiant, caminet blanc Vas caminant, vas caminant — cantussejant una cançoneta L’aigua corrent, l’aiguacorrent i viva — lluenta serp, és una serp lluenta Deté el seucurs, es queda ben quieta — es queda ben quieta, a la voreta (x2) Oooooooooooo, opa opa! Dinosaures de marjal han vingut a fer-te mal Dinosaures de marjal verí de baladre en la sang Unes parpé, unes parpelles aspres, — des del tarquim, des del tarquim pudent et miren pre, prehistòricament et miren!, —busquen l’arrap: arraps i tallaetes (x2) De llengües l’ai, de llengües l’aire, — l’aire s’ompli, l’aire s’ompli de llengües Escates pun, punxegoses escates de pedra, — trenquen la crosta, dura crosta del migdia! (x2) Les arrels de les plantetes, —s’anredren als peus com serpetes (x2) Les canyes al, les canyes al vent — xiulen una melodia d’ascles (xiule) melodia d’ascles Estan! Estan a la voreta, — ben quietets i a la voreta (x2) Esta picor, esta picor atàvica — no me la lleva ni, el panical en branqueta, panical, panical en branqueta
7.
Grills 05:55
I mon pare venia ― amb un saquet de brossa que agafava a grapats ― dels marges pels conills i de vegades duia, ― sense saber-ho, grills, els grills entre la brossa, ― i a mitjanit, quan érem tots al llit, començaven a cridar cri ― cricricricridar i cridar, a plànyer-se’n, potser, ― a sentir-se petits, molt més petits encara, ― i abandonats, i sols, lluny dels camps, lluny del marges, ― com jo lluny del meu poble. Mon pare no volia que matàrem els grills. Mai no en va matar cap. Mai no n’he matat cap. Potser ara comprenc per què ― tot fou així. Els grills que no he matat, però ― que ja s’han mort, potser ara se’m tornen ― paraules, de vegades, igual que els cucs de seda, ― morint, s’esdevenien papallones petites, ― amb un tacte domèstic, vagament cereal, ― cosa de cada dia. Hi ha en els versos que escric, entre tots els meus versos, certs mots que encara tenen un no sé què de grills. Jo sé ben bé quins són, ― i estic content, i calle... No sé si tinc el cap tot ple ― de grills, com diuen. Però jo sé que tinc el cor ― tot ple de grills, i també les butxaques, ― i si escric és per ells, per aquesta nostàlgia que tinc d’un món verdíssim, que tinc d’un món verdíssim per aquesta nostàlgia. De xiquets agafant ― les móres d’albarser i de xiquets que seien ― al rastell per les nits d’estiu i li tiraven quatre ― quatre pedres a un gooouaus!, de xiquets que furtaven ― melons, bresquilles, figues i després se n’anaven ― a menjar-se-les dins un dacsar, i menjaven, i dormien ― i dormien després, i després es tiraven ― a nadar a la sèquia i es secaven al sol ― i ballaven grotescs... Hi ha en els versos que escric, entre tots els meus versos, certs mots que encara tenen un no sé què de grills.
8.
Passejant per les voreres / espigolant molles de pa i des d’alguna branca... caguen / cotxes que estan ben aparcats. La mirada esbiaixada, / com si a penes ens veieren, però observen... i també esperen / que fem algun moviment (x2). Què volen saber de la gent? Amb gestos mal dissimulats copiant el que fem malament ens segueixen i van darrere. Com turistes abandonats sense origen definit caiguéreu en esta ciutat. Quin mal vent vos portà ací? (x2) Per què no feu com l’oroneta, / que sap ben bé cap a on vola? Ràpida va com... una fona / i sempre torna a la llar. Colometa, ai! colometa, / els coloms que a tu et festegen com joguets de llauna... voltegen, / rascant asfalt que sona buit (x2). Colometa, ai! colometa, / els coloms que a tu et festegen com joguets de llauna... voltegen, / rascant asfalt que sona buit (x2). Coloms i tórtores de la ciutat que no tenen casa on tornar. Un ull a cada costat de la cara no és l’única manera de mirar (x2). Com turistes abandonats sense origen definit caiguéreu en esta ciutat. Quin mal vent vos portà ací? (x4) I A E O OA AÍ (x4)
9.
Iep, iep, fetiller! Puput, tutut, cucut! Iep, iep, fetiller! Iep, iep, fetiller! Puput, tutut, cucut! Iep, iep, fetiller! Vés espai! Iep, iep, fetiller! Puput, tutut, cucut! Iep, iep, feti... cara cacara cacrac! Iep, iep, fetiller! Puput, tutut, cucut! Iep, iep, fetiller! Vés espai! Perquè crec que crec que crec... Que et passarà, et passarà, com a l’haqueta del retor Ai! Ai! Ai! Com a l’haqueta! Com a l’haqueta del retor Que quan va estar ben ensenyaeta Ben ensenyaeta! A no menjar, a no menjar A no menjar, a no menjar L’haqueta es va morir De tan bé que sabia no menjar I es va morir l’haqueta... Ai, l’haqueta tan ben ensenyaeta! De no menjar de no menjar... Ai, l’haqueta tan ben ensenyaeta! I l’haqueta es va morir... Ai, l’haqueta tan ben ensenyaeta! Ai l’haqueta del retor! Ai, l’haqueta tan ben ensenyaeta! De tan bé que sabia no menjar... Ai, l’haqueta tan ben ensenyaeta! I es va morir l’haqueta... Ai, l’haqueta tan ben ensenyaeta! Iep, iep, fetiller! Puput, tutut, cucut! Iep, iep, fetiller! Iep, iep, fetiller! Puput, tutut, cucut! Iep, iep, fetiller! Vés espai! Iep, iep, fetiller! Puput, tutut, cucut! Iep, iep, feti... cara cacara cacrac! Iep, iep, fetiller! Puput, tutut, cucut! Iep, iep, fetiller! Vés espai!
10.
Orifany 01:30
Sóc un elé sóc un elefant que vaig ca... mi que vaig caminant per la sel per la selva jo vaig caminant. Sóc un elé sóc un elefant que porta un pijà que porta un pijà que porta un pijama molt gran. Trompa amunt trompa avall trom trompa avall vaig bufant trompa amunt trom trompa avall. Tu turururu tu, tu turururu tu... Sóc un elé sóc un elefant que vaig ca... mi que vaig caminant per la sel per la selva jo vaig caminant. Sóc un elé sóc un elefant que per allà on pas que per allà on passe (passe) ho deixe tot molt clar!
11.
Mamífers 07:18

about

Ovidi Twins, que ara es presenten en format de trio, han aconseguit un so propi, madur i consistent que segueix amb el seu estil heterodox, sorprenent i carregat d’un sentit de l’humor molt personal. A més, han comptat amb col•laboradors tan il•lustres com Vicent Torrent (Al Tall), la cantautora Clara Andrés o Spyros Kaniaris (Krama, L’ham de foc, Sabir).

Després de 10 anys als escenaris i vora 200 concerts a les seues esquenes, Ovidi Twins, format per Xavi Mataor ―teclats i veus― i David Garcieta ―baix i veu― presenten les seues noves cançons dedicades als animalets, els que ens envolten i els que ens habiten dins. Amb l’abandonament de la caixa de ritmes i la incorporació de Xavier Learreta ―guitarró, veu, panderos i percussions vàries― el grup ha arrodonit el seu estil i ha assaonat un so madur, propi i totalment original. Continuant amb la seua herètica i sorprenent habilitat per mesclar estils, en principi diversos, han aconseguit bastir un disc engrescador, excitant, sorprenent, relaxant, ciclotímic, reflexiu i ple de bones lletres i musicalitat.
Sobre la temàtica vertebradora dels animals, els Ovidi Twins despleguen un ventall d’estils musicals tan dispersos com la cançó d’autor, el reggae, la música cretenca, el punk, la música clàssica, el cabaret o la música tradicional valenciana. Les lletres continuen pouant en l’èpica de la concreta quotidianitat i exhibint la seua particular visió de les coses, entre l’humor absurd i la tendresa.

LES CANÇONS
El viatge del disc Animalets s’enceta amb la cançó que dóna títol a l’àlbum, una al•legoria de la tendresa i la bestialitat. Continua amb Dos pardalets a una aguileta, cançó-pregó d’origen popular que més d’una persona reconeixerà, interpretada per jamaicanes, com dirien els Twins. La tercera cançó, El gosset ambelloner, és un hipnòtic bolero, amb fandango final, una melodia enganxosa, però encantadora. La bogeria i el desficaci apareix amb Parotet, una peça de veloç paroxisme com el vol de l’insecte. Amb Mmmmeah! continua el deliri, un frenesí polirítmic inspirat remotament en la mítica I’m the Walrus de The Beatles. La grandiosa i mastodòntica Dinosaures de marjal, al centre del disc, no deixarà indiferent a ningú durant els seus prehistòrics set minuts, i no només pel fet que compte amb la veu de Vicent Torrent (Al Tall) i la lira de Spyros Kaniaris (Krama, L’ham de foc, Sabir). Després de la tempesta ve la calma amb Grills, una alquímia twinesca d’un fragment de Coral Romput de Vicent Andrés Estellés i una música del cantautor grec Sokratis Malamas. Turistes abandonats és una metàfora sobre els coloms i les tórtores de la ciutat, amb una vestimenta lleugerament balcànica. Amb L’haqueta del retor els Ovidi Twins ens sorprenen amb una peça ballable d’aires rumberos i la novetat de tindre, potser per primera vegada en la Història, un guitarró fent ritmes funky. Orifany transforma tranquil•lament una melodia del Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns en una cançó de taverna... Finalment Mamífers tanca el disc; una cançó de bressol embolcallant on la veu solista de Clara Andrés ens convida a recordar que nosaltres també som mamífers.

credits

released December 16, 2013

COL•LABORACIONS
Per al seu tercer treball, Ovidi Twins s’han envoltat d’un planter de col•laboradors de luxe. Els Animalets han estat enregistrats amb professionalitat i paciència per Albert Ortega ―també conegut com el cantautor Bertomeu― a Estelstudis (Alberic), un entorn allunyat de la ciutat, idoni per a la concentració.
Del disseny gràfic dels Animalets s’ha encarregat la il•lustradora ontinyentina Inma Lorente, que amb el seu estil naïf alhora que salvatge, ha sintonitzat perfectament amb l’ànima dels Twins.
Pel que fa als col•laboradors musicals, el disc compta amb la magistral aportació sonora de La Primitiva de Dub, una autèntica banda que es reinventa cada vegada que els Twins enregistren noves cançons. Hi han col•laborat músics tan il•lustres com Vicent Torrent (Al Tall), que s’ha deixat embarcar en una bogeria sonora titulada Dinosaures de marjal, cançó enlairada per la salvatge lira pòntia del grec i valencià d’adopció Spyros Kaniaris (Krama, L’ham de foc, Sabir). També la cantautora Clara Andrés ha posat la seua veu, suau i profunda alhora, en dos temes: Grills, amb la lletra d’un fragment de Coral Romput del Vicent Andrés Estellés, i Mamífers, una cançó de bressol on la polirítmia es casa amb el chill-out. A més a més, ha fet sonar les postisses Llúcia Palacios ―del grup alcoià Pelandruska― i Bertomeu la seua steel guitar. I, finalment, han tornat a col•laborar dos clàssics de la Primitiva de Dub, que ja participaren al segon disc d’Ovidi Twins Montgòlia: els violins de Matthieu Tournemire i Martí Guillem als esquellots.

Contractació: lacasacalba.org • contractacio@lacasacalba.org.
Ref. LCC/11-13.

Contacte
lacasacalba.org
info@lacasacalba.org
www.lacasacalba.org

license

all rights reserved

tags

about

LaCasaCalba Valencia, Spain

contact / help

Contact LaCasaCalba

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like 'Animalets', you may also like: