'Amanida Peiot #1'

by Amanida Peiot

/
00:00
00:00

  • Digital Album

    Immediate download of 11-track album in your choice of high-quality MP3, FLAC, or just about any other format you could possibly desire.

    Buy Now  €8.99 EUR

  • Edició física

    Includes immediate download of 11-track album in your choice of high-quality MP3, FLAC, or just about any other format you could possibly desire.

    Buy Now  €10 EUR

    ships out within 7 days

  • lacasacalba.org
1.
03:12
lyrics
download
2.
03:21
lyrics
download
3.
04:19
lyrics
download
4.
05:15
lyrics
download
5.
03:18
lyrics
download
6.
03:39
lyrics
download
7.
03:56
lyrics
download
8.
03:24
lyrics
download
9.
04:50
lyrics
download
10.
(free) 04:31
lyrics
download
11.
05:20
lyrics
download

about

A l'estiu del 2004, una expedició formada per tres dels millors agronautes de LA CALVA ben bé podria haver estat engarjolada per la Unitat de Precrim abans del delicte que anava a cometre. Burgos, Escrivà i Tormos, sent Prinetti encara una màquina i ja un ens dispers (entre el públic), aterraren en un bancal del Brosquil i oferiren als terraqüis allí presents, en to d'amistat, una tocada que els eixí més o menys carabassa. No defalliren, però. I, estacions espacials i anuals més tard, enlairaren el bunyol amb el(s) vent(s) de Mifsud, Verger i Canet. Hui, quaranta anys després de l'estrena d'Armstrong, Aldrin i Collins, i encara amb Prinetti com a ens dispers (entre bombo, tabals i platerets), fan altra passa menuda per a la humanitat, un gran bot per a tots ells. Si té vosté una estona i se'ls troba en el camí, potser vulga escoltar-los. The AP-Team. Amanida Peiot.

Premi a la millor cançó per 'Els terrats de la primavera' i nominats al millor disc de Pop dels IV Premis Ovidi a la Música en Valencià.

La crítica ha dit:
“El millor exemple d’actualització de la tradició del pop mediterrani fins a la data”. Eduardo Guillot [Levante-EMV].
“Pop lluminós, que acredita un doctorat en la universitat mediterrània del rock”. Ricard Chulià [AU, Agenda Urbana].
“Exce·lent debut per un grup original i creatiu”. Raül Serrador [MondoSonoro].
“Música fresca que contagia el bon humor des de la primera escoltada”. Helena M. Alegret [Enderrock].
“Vaya discazo que han sacado estos chicos de Amanida Peiot!”. Santiango Alcanda [Radio 3].
“Un altre pas endavant de la música en valencià”. Xavier Aliaga [El Pais].

credits

released 15 June 2009
Enregistrat a LaCasaCalba (Tavernes de la Valldigna) per Raül Vercher durant l'any 2008 • Produït per Raül Vercher i Amanida Peiot • Mesclat, mescal, més clar, esclat i remesclat per Raül Vercher • Ma(s)teritzat per Ferran Conangla • Textos corregats per Gustau Solaç • Disseny hortogràfic de Daniel Olmo.
Amanida Peiot són Francesc Burgos a la guitarra elèctrica, acústica i clàssica, també a la veu i els samplers; Josep Lluís Escrivà a la guitarra elèctrica i a la veu; Santiago Tormos al baix elèctric; i Manolo Sánchez Prinetti a la bateria • Encisamen l'Amanida: Paco Mifsud a la trompeta i al fiscorn; Gerard Verger al saxòfon baríton i soprano, a l'acordió, als teclats i a la percussió menor; i Hugo Canet al saxòfon tenor i a la percussió menor.
Adob en aquest(a) Amanida Peiot: Remigi Palmero, guitarra clàssica i slide en [8]; Laura Navarro, violí en [6]; i Raül Vercher, guitarra elèctrica en [3], guitarra acústica en [5], guitarra clàssica en [9] i slide en [11].

Oberta contractació
info@lacasacalba.org

tags

tags: alternative valència cançó mediterrànea folk indie mediterrani pop psicodèlia rock Valencia

license

all rights reserved

feeds

feeds for this album, this artist
Track Name: Els terrrats de la primavera
Puge al terrat, vaig a prendre el sol, no sé què em passa però fa temps que no em sent bé, diuen que la vida comença a la primavera, és per això que de bon matí ho he festejat amb vi. Puge al terrat, Empar m'està esperant, per a tapar les goteres de l'hivern, pintura i pinzell, un, dos, tres, acció!, el terra canvia de color, mentre sona Tom Waits. Puge al terrat, vaig a estendre roba, la que varen embrutar els fills jugant al riu, milers de somnis dansant per tota la casa, obri les finestres, deixa'ls córrer, que ja s'acosta el bon temps.
Track Name: Boja com jo
Des de la meua recambra, m'omplic la ment de dibuixos obscens, i tu hi eres, Caldesa, en tots, tu hi eres en tots, perfils suggeridors que marquen sines i malucs, raconades que custodien l'espessor del teu amor. Mans i peus s'entrellacen i els dibuixos s'encordillen sols en un, arribarem al cor de l'espiral, ponts a través, esperonats pel foc, arribarem al cor de l'espiral, ponts a través, esperonats pel foc. I ens endinsem en l'emboscada i em perd amb tu per llocs inconeguts, i no hi ha espai entre el teu cos i el meu, no, no hi ha espai, i no hi ha espai entre el teu cos i el meu, no, no hi ha espai, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo. L'essència arriba i ens voreja, s'escampa sola i regalima, hem arribat al cor de l'espiral, ponts a través, esperonats pel foc, hem arribat al cor de l'espiral, ponts a través, esperonats pel foc, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo. Boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo.
Track Name: El Papa s'ha mort
I aquest any m'he portat bé, no he trencat ni un pitxer, ja està clarejant-me la coroneta i m'han eixit... aletes d'angelet. No tinc massa cosa a fer, ja m'he avorrit d'escoltar els CD i com que no tinc pla a la vora de la platja m'he emportat... la guitarra de passeig. I de camí m'he il•lusionat de fer un viatget, no he estat mai a Itàlia, capisci?, no he estat mai a Itàlia... Roma seria un bon destí. I ja estava jo dalt la moto Vespa recorrent run-run els carrers, amb un somriure d'orella a orella ni que fos un gos coniller, i totes les terrasses plenes de xiques guapes esperant un bon cavaller com jo, que els porte roses, que els diga coses, que els conte què s'ha de fer. I aaaaaaaai, quina putada! I ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, quina putada! El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols. I ara m'he quedat amb dos pams de nassos i això suma al meu natural, em presentaré a un concurs d'aquestos en què guanya qui el té més gran, i faré una arreplegadeta i aniré a un país no papal, on la gent no peque i estalvie això d'haver-se de confessar. I aaaaaaaai, quina putada! I ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, quina putada! El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols. I ai, quina putada! I ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, quina putada! El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols.
Track Name: Línia verda
I ella, avorrida de la vida, amb mirades m'explicava, que tan sols volia viure sola, però sola, com un llibre vell d'escola, com la Lluna quan s'allunya, mentre ella desdejuna i tu, que tens la boca plenadents, que tens la boca plenadents, que tens la boca plenadents, de dents... fes el favor i deixa-me'n, deixa-me'n, deixa-me'n. I mira-te'l, amb son traje i sa corbata, i amb sa cresta engominada, i amb sa cartera de pell, de pell... i veu la vida diferent, diferent, diferent. Tru, tu, ra, pa. I això és la Línia verda, una rotonda de mirades, creuament de vides privades, on pots guaitar a imaginar-les, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!... i és que tinc cara de valent, de valent, de valent. I ella, ja me la veig d'altra manera, la veig contenta com el Guerra, i és que igual fa eixa cara de valent... la que jo sé fer, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!... i és que tinc cara de valent, de valent, de valent.
Track Name: Històries desencaixades
Estic més sol que la una sense tu, la teua absència m'ha desencaixat, no sé si anar-me'n amb els amics o quedar-me a casa fent-me un bullit. Ah, ah, ah, ah. Decidisc anar-me'n a per tu, amb la bici blava que em vas regalar, enfile la nit amb un sol destí: tornar-te a vore entre els meus dits. Ah, ah, ah, ah. Ah, ah, ah, ah. Isc a la plaça no hi ha ningú, els xocolaters s'han esfumat, baixe pel Carme fins l'antic riu, per on passejàvem després del partit, guaite pel pont de les Torres de Serrans, l'esfèric circula amb extrema precaució, el teu equip es juga el campionat, però a mi em rebenta no vore't al camp. Ah, ah, ah, ah. No cal que em busques més, perquè ja no pense tornar, la vida amb tu amarga més que un mos de sèver pur, les històries passen i passen fins que l'orgull les frena de colp, la vida ara camina per un frondós bosc animat, la vida ara no mata, simplement.
Track Name: Viatge a l'eEstat iIl•luminat
Si trobes el camí, t'has de tornar a perdre. Quatre som els tripulants, Pepet el capità de la nau que ens du per l'espai interior, contents perquè eixim del pPoble, eixe que tant estimem, però que, alhora, ens condemna a l'avorriment, «Mireu per la finestra», diu Pepet, «alló ja són els camps de maduixes de l'eEstat iIl•luminat». Si trobes el camí, t'has de tornar a perdre, no hi ha cap altra eixida, per a continuar viu en aquest pPaís. Canals, adoquins, les ratlles del jersei, acaronem el carrer on vivia la xiqueta Anna Frank, histèries de turista, silenci no estic ni per a tu, una mà, uns ulls, un rostre, l'amor està al caure, trenquem per la dreta, compte una bicicleta, cartells orienten els visitants de l'eEstat iIl•luminat. Si trobes el camí, t'has de tornar a perdre, no hi ha cap altra eixida, per a continuar viu en aquest pPaís. Si trobes el camí, t'has de tornar a perdre, no hi ha cap altra eixida, per a continuar viu en aquest pPaís, cristal•lí, oh, cristal•lí, oh, cristal•lí, i, i, i.
Track Name: Cavall novell
Cavall novell, cavall passerell, aposta pel rei, cavall novell. Cavalca cap enrere teues potes amarguen, cavalca cap enrere teues potes amarguen. La cosa no pinta bé, però gens, gens bé. S'haurà de demanar comptes al rei, les disculpes, vés tu a saber! Cavalca cap enrere teues potes amarguen, cavalca cap enrere teues potes amarguen. Prepara el teu necesser -de viatge-, cavallet, la carrera no en té més, prepara el teu necesser. No demanes el compte allí no s'inclou l'IVA, no demanes el compte, el preu, la pròpia vida. No veig nuvolets ni raïm de taula, no veig nuvolets ni raïm, no veig nuvolets ni raïm de taula, no veig nuvolets ni raïm. Que estem en ple mes d'agost, ai, quina calor!, i jo pensava estar fresquet, però estem en ple mes d'agost.
Track Name: El sacrifici de Piper Laurie
Els agraden les nostres cançons, res no entenen del que estem fent, ens escolten, taral•legen, volen acompanyar-nos pels racons, descansen sobre la crosta rugosa, s'ho passen bé amb la nostra música, esperen la deixa incògnita, i a la cambra, damunt la màrfega, cada passa senya el cos, senya el cos. Els agraden les nostres lletres, un contracte de depravació tenim signat, només hem de baixar les persianes, les foscúries, a les palpes, impostada intimitat, inti-mitat, intimitat. Se saben les nostres cançons, desconeixen el seu significat, un grapat paguen per Piper Laurie, Piper Laurie, accidents en braille, als polpissos de les mans. Estem escrivint un relat, un contracte de depravació tenim signat, només hem de baixar les persianes, a les fosques, la bèstia, esmola les grapes, ses grapes. Us agraden les nostres cançons, res no enteneu del que esteu fent, a l'hotel ofegueu Piper Laurie, Piper Laurie. Mateu una vida, acabeu amb els estranys.
Track Name: Quimeres
La ressaca comença, la canalla que juga a baló, clavegueres que brollen, osmosi en l'alcohol, mentre dorms ell aguaita, per la finestra d'un somni, curiós, porta'm la nevereta xillona i a mi açò em dura un fesol, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet. I un borratxo obri un ull, no dóna crèdit al que veu, no, no, no, la gent camina corbada, simulant un poll famolenc, i un pensament se li escapa, va rodolant pel carrer, i ai, ai, ai, la canalla l'agafa, el pinta de colorets, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet. I esta història ja acaba, no es veuen perdius pel carrer, no, no, no, s'hauran de buscar periquitos i amanir-los amb pinyonets, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet.
Track Name: Denominació d'origen
Conec una noia, li diuen Segon Calaix, no és Espinete, però qui ho sap, i es lleva la roba i naixen papallones, separa els dos dits i diu que hi haja pau, pau, pau, pau, que hi haja pau, i diu que hi haja pau. Què és el que amaga, en el segon calaix?!, no s'engega a piles, diu que és solar, i és que la primavera la sang m'altera, i ella em diu que és solar, com em diu que és solar!, que és solar! I es posa vermella, amb denominació d'origen, ves quina cosa!, si diu que és solar! Conec altra noia, li diuen Primer Calaix, no es lleva la roba, diu que s'ha de casar, amb un jove de Castelló ben templat, ben templat! Què és el que amaga, en el primer calaix?!, no s'engega a piles, diu que és solar, i és que la primavera la sang m'altera, i ella em diu que és solar, com em diu que és solar!, que és solar! I es posa vermella, amb denominació d'origen, i el metge li ha dit que no es denomine més. Tu, ra, pa, pa pa, tu, ra, pa, pa, pa, pa, ra, pa. Tu, ra, pa, pa, pa, tu, ra, pa, pa, pa, pa. Tu, ra, pi, pu, pa, pi, pu, pa, pa, pa, tu, ra, pa, pi, pu, pa, pi, pu, pa, pa, pa, tu, ra, pi, pu, pa, pi, pu, pa, pa, pa, pe, po... pa, pa, pe, po... pa, pa, pe, po... pa, pa, pe, po... Pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pa, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pa, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pa, pa, pa, pe, po... pa, pa, pe, po.
Track Name: Màgic Tour
Màaaaaaagic, s'enceta el Màgic Tour, Màaaaaaagic, tu-ru-tu-tu-Tour, Màaaaaaagic, vine i canta un blues mirant el cel vermell de la ciutat, canta perquè si no les fades no et deixaran en pau, canta perquè si no molt prompte tot açò s'acabarà, perquè si no ho fas tot açò s'esfumarà, en un tres i no res, en un tres i no res. Emprén el camí va cap a la casa de la dona del tam-tam, i ho fa seguint el rastre del batec d'un tambor, ell és un xicot ferit, un cos sense esperit, sempre a l'aguait del raig que li porte la llum del més enllà. Somriu i diu: «Hui em sent amb forces de menjar-me el món, però de moment faré una paradeta en el bar del cantó». S'alça el dia amb alegria, el sol està radiant, es posa ulleres negres com si fos el mític Ray Charles. Màaaaaaagic, es tanca el Màgic Tour, Màaaaaaagic, tu-ru-tu-tu-Tour, Màaaaaaagic, no has cantat el blues i t'has quedat mirant el cel bocabadat, i les fades t'han omplert el cap d'ocells i de bolets, i ja veus, finalment, has trobat la llum que estaves esperant, que estaves esperant.