1. |
||||
|
Puge al terrat, vaig a prendre el sol, no sé què em passa però fa temps que no em sent bé, diuen que la vida comença a la primavera, és per això que de bon matí ho he festejat amb vi. Puge al terrat, Empar m'està esperant, per a tapar les goteres de l'hivern, pintura i pinzell, un, dos, tres, acció!, el terra canvia de color, mentre sona Tom Waits. Puge al terrat, vaig a estendre roba, la que varen embrutar els fills jugant al riu, milers de somnis dansant per tota la casa, obri les finestres, deixa'ls córrer, que ja s'acosta el bon temps.
|
||||
2. |
Boja com jo
03:21
|
|||
|
Des de la meua recambra, m'omplic la ment de dibuixos obscens, i tu hi eres, Caldesa, en tots, tu hi eres en tots, perfils suggeridors que marquen sines i malucs, raconades que custodien l'espessor del teu amor. Mans i peus s'entrellacen i els dibuixos s'encordillen sols en un, arribarem al cor de l'espiral, ponts a través, esperonats pel foc, arribarem al cor de l'espiral, ponts a través, esperonats pel foc. I ens endinsem en l'emboscada i em perd amb tu per llocs inconeguts, i no hi ha espai entre el teu cos i el meu, no, no hi ha espai, i no hi ha espai entre el teu cos i el meu, no, no hi ha espai, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo. L'essència arriba i ens voreja, s'escampa sola i regalima, hem arribat al cor de l'espiral, ponts a través, esperonats pel foc, hem arribat al cor de l'espiral, ponts a través, esperonats pel foc, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo. Boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo, com tu com jo, boja com jo.
|
||||
3. |
El Papa s'ha mort
04:19
|
|||
|
I aquest any m'he portat bé, no he trencat ni un pitxer, ja està clarejant-me la coroneta i m'han eixit... aletes d'angelet. No tinc massa cosa a fer, ja m'he avorrit d'escoltar els CD i com que no tinc pla a la vora de la platja m'he emportat... la guitarra de passeig. I de camí m'he il•lusionat de fer un viatget, no he estat mai a Itàlia, capisci?, no he estat mai a Itàlia... Roma seria un bon destí. I ja estava jo dalt la moto Vespa recorrent run-run els carrers, amb un somriure d'orella a orella ni que fos un gos coniller, i totes les terrasses plenes de xiques guapes esperant un bon cavaller com jo, que els porte roses, que els diga coses, que els conte què s'ha de fer. I aaaaaaaai, quina putada! I ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, quina putada! El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols. I ara m'he quedat amb dos pams de nassos i això suma al meu natural, em presentaré a un concurs d'aquestos en què guanya qui el té més gran, i faré una arreplegadeta i aniré a un país no papal, on la gent no peque i estalvie això d'haver-se de confessar. I aaaaaaaai, quina putada! I ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, quina putada! El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols. I ai, quina putada! I ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, quina putada! El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols.
|
||||
4. |
Línia verda
05:15
|
|||
|
I ella, avorrida de la vida, amb mirades m'explicava, que tan sols volia viure sola, però sola, com un llibre vell d'escola, com la Lluna quan s'allunya, mentre ella desdejuna i tu, que tens la boca plenadents, que tens la boca plenadents, que tens la boca plenadents, de dents... fes el favor i deixa-me'n, deixa-me'n, deixa-me'n. I mira-te'l, amb son traje i sa corbata, i amb sa cresta engominada, i amb sa cartera de pell, de pell... i veu la vida diferent, diferent, diferent. Tru, tu, ra, pa. I això és la Línia verda, una rotonda de mirades, creuament de vides privades, on pots guaitar a imaginar-les, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!... i és que tinc cara de valent, de valent, de valent. I ella, ja me la veig d'altra manera, la veig contenta com el Guerra, i és que igual fa eixa cara de valent... la que jo sé fer, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!... i és que tinc cara de valent, de valent, de valent.
|
||||
5. |
Històries desencaixades
03:18
|
|||
|
Estic més sol que la una sense tu, la teua absència m'ha desencaixat, no sé si anar-me'n amb els amics o quedar-me a casa fent-me un bullit. Ah, ah, ah, ah. Decidisc anar-me'n a per tu, amb la bici blava que em vas regalar, enfile la nit amb un sol destí: tornar-te a vore entre els meus dits. Ah, ah, ah, ah. Ah, ah, ah, ah. Isc a la plaça no hi ha ningú, els xocolaters s'han esfumat, baixe pel Carme fins l'antic riu, per on passejàvem després del partit, guaite pel pont de les Torres de Serrans, l'esfèric circula amb extrema precaució, el teu equip es juga el campionat, però a mi em rebenta no vore't al camp. Ah, ah, ah, ah. No cal que em busques més, perquè ja no pense tornar, la vida amb tu amarga més que un mos de sèver pur, les històries passen i passen fins que l'orgull les frena de colp, la vida ara camina per un frondós bosc animat, la vida ara no mata, simplement.
|
||||
6. |
||||
|
Si trobes el camí, t'has de tornar a perdre. Quatre som els tripulants, Pepet el capità de la nau que ens du per l'espai interior, contents perquè eixim del pPoble, eixe que tant estimem, però que, alhora, ens condemna a l'avorriment, «Mireu per la finestra», diu Pepet, «alló ja són els camps de maduixes de l'eEstat iIl•luminat». Si trobes el camí, t'has de tornar a perdre, no hi ha cap altra eixida, per a continuar viu en aquest pPaís. Canals, adoquins, les ratlles del jersei, acaronem el carrer on vivia la xiqueta Anna Frank, histèries de turista, silenci no estic ni per a tu, una mà, uns ulls, un rostre, l'amor està al caure, trenquem per la dreta, compte una bicicleta, cartells orienten els visitants de l'eEstat iIl•luminat. Si trobes el camí, t'has de tornar a perdre, no hi ha cap altra eixida, per a continuar viu en aquest pPaís. Si trobes el camí, t'has de tornar a perdre, no hi ha cap altra eixida, per a continuar viu en aquest pPaís, cristal•lí, oh, cristal•lí, oh, cristal•lí, i, i, i.
|
||||
7. |
Cavall novell
03:56
|
|||
|
Cavall novell, cavall passerell, aposta pel rei, cavall novell. Cavalca cap enrere teues potes amarguen, cavalca cap enrere teues potes amarguen. La cosa no pinta bé, però gens, gens bé. S'haurà de demanar comptes al rei, les disculpes, vés tu a saber! Cavalca cap enrere teues potes amarguen, cavalca cap enrere teues potes amarguen. Prepara el teu necesser -de viatge-, cavallet, la carrera no en té més, prepara el teu necesser. No demanes el compte allí no s'inclou l'IVA, no demanes el compte, el preu, la pròpia vida. No veig nuvolets ni raïm de taula, no veig nuvolets ni raïm, no veig nuvolets ni raïm de taula, no veig nuvolets ni raïm. Que estem en ple mes d'agost, ai, quina calor!, i jo pensava estar fresquet, però estem en ple mes d'agost.
|
||||
8. |
||||
|
Els agraden les nostres cançons, res no entenen del que estem fent, ens escolten, taral•legen, volen acompanyar-nos pels racons, descansen sobre la crosta rugosa, s'ho passen bé amb la nostra música, esperen la deixa incògnita, i a la cambra, damunt la màrfega, cada passa senya el cos, senya el cos. Els agraden les nostres lletres, un contracte de depravació tenim signat, només hem de baixar les persianes, les foscúries, a les palpes, impostada intimitat, inti-mitat, intimitat. Se saben les nostres cançons, desconeixen el seu significat, un grapat paguen per Piper Laurie, Piper Laurie, accidents en braille, als polpissos de les mans. Estem escrivint un relat, un contracte de depravació tenim signat, només hem de baixar les persianes, a les fosques, la bèstia, esmola les grapes, ses grapes. Us agraden les nostres cançons, res no enteneu del que esteu fent, a l'hotel ofegueu Piper Laurie, Piper Laurie. Mateu una vida, acabeu amb els estranys.
|
||||
9. |
Quimeres
04:50
|
|||
|
La ressaca comença, la canalla que juga a baló, clavegueres que brollen, osmosi en l'alcohol, mentre dorms ell aguaita, per la finestra d'un somni, curiós, porta'm la nevereta xillona i a mi açò em dura un fesol, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet. I un borratxo obri un ull, no dóna crèdit al que veu, no, no, no, la gent camina corbada, simulant un poll famolenc, i un pensament se li escapa, va rodolant pel carrer, i ai, ai, ai, la canalla l'agafa, el pinta de colorets, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet. I esta història ja acaba, no es veuen perdius pel carrer, no, no, no, s'hauran de buscar periquitos i amanir-los amb pinyonets, i este joc, que no té mentides, les quimeres, al banquet.
|
||||
10. |
||||
|
Conec una noia, li diuen Segon Calaix, no és Espinete, però qui ho sap, i es lleva la roba i naixen papallones, separa els dos dits i diu que hi haja pau, pau, pau, pau, que hi haja pau, i diu que hi haja pau. Què és el que amaga, en el segon calaix?!, no s'engega a piles, diu que és solar, i és que la primavera la sang m'altera, i ella em diu que és solar, com em diu que és solar!, que és solar! I es posa vermella, amb denominació d'origen, ves quina cosa!, si diu que és solar! Conec altra noia, li diuen Primer Calaix, no es lleva la roba, diu que s'ha de casar, amb un jove de Castelló ben templat, ben templat! Què és el que amaga, en el primer calaix?!, no s'engega a piles, diu que és solar, i és que la primavera la sang m'altera, i ella em diu que és solar, com em diu que és solar!, que és solar! I es posa vermella, amb denominació d'origen, i el metge li ha dit que no es denomine més. Tu, ra, pa, pa pa, tu, ra, pa, pa, pa, pa, ra, pa. Tu, ra, pa, pa, pa, tu, ra, pa, pa, pa, pa. Tu, ra, pi, pu, pa, pi, pu, pa, pa, pa, tu, ra, pa, pi, pu, pa, pi, pu, pa, pa, pa, tu, ra, pi, pu, pa, pi, pu, pa, pa, pa, pe, po... pa, pa, pe, po... pa, pa, pe, po... pa, pa, pe, po... Pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pa, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pa, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pi, ri, pi, pi, pa, pa, pa, pe, po... pa, pa, pe, po.
|
||||
11. |
Màgic Tour
05:20
|
|||
|
Màaaaaaagic, s'enceta el Màgic Tour, Màaaaaaagic, tu-ru-tu-tu-Tour, Màaaaaaagic, vine i canta un blues mirant el cel vermell de la ciutat, canta perquè si no les fades no et deixaran en pau, canta perquè si no molt prompte tot açò s'acabarà, perquè si no ho fas tot açò s'esfumarà, en un tres i no res, en un tres i no res. Emprén el camí va cap a la casa de la dona del tam-tam, i ho fa seguint el rastre del batec d'un tambor, ell és un xicot ferit, un cos sense esperit, sempre a l'aguait del raig que li porte la llum del més enllà. Somriu i diu: «Hui em sent amb forces de menjar-me el món, però de moment faré una paradeta en el bar del cantó». S'alça el dia amb alegria, el sol està radiant, es posa ulleres negres com si fos el mític Ray Charles. Màaaaaaagic, es tanca el Màgic Tour, Màaaaaaagic, tu-ru-tu-tu-Tour, Màaaaaaagic, no has cantat el blues i t'has quedat mirant el cel bocabadat, i les fades t'han omplert el cap d'ocells i de bolets, i ja veus, finalment, has trobat la llum que estaves esperant, que estaves esperant.
|
||||
If you like 'Amanida Peiot #1', you may also like:
The Woman You Want
by Eliza Shaddad
Haddad returns with cinematic soundscapes that include introspective folk, post-grunge, and indie-pop influences.
go to album
Grizzly Bear’s classic debut gets a 15th anniversary vinyl reissue, with a digital companion featuring a bevy of remixes.
go to album
Norman Blake of Teenage Fanclub produced this lush and hooky collection of pop songs.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jun 13, 2017
go to album
Emotions and Math
by Margaret Glaspy
featured on Bandcamp Radio Jun 6, 2017
go to album
Brooding, haunting and drop dead gorgeous songs from Melbourne, Australia. WTF is in the water over there?
go to album
A dark folk debut from Montreal’s Brigitte Naggar.
go to album
